Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta 1990 - 2004

LES BOMBETES DE SANSKI MOST

El pont de Sanski Most esfondrat (FOTO desconegut) Música d’amis i enemics: Kalashnjikov - Goran Bregović   Després d'haver començant les converses a Dayton per a restablir la pau a Bòsnia i Hercegovina, l'acord complet i formal era signat a París pels presidents Alija Izetbegović per Bòsnia, Franjo Tuđman per Croàcia i Slobodan Milošević per Sèbia, a París, el 14 de desembre de 1995. L'aplicació va ser immediata i va obligar als paramilitars serbo-bosnians, que procedien majoritàriament de l'exèrcit de l'antiga Iugoslàvia, a retornar al govern Bosnià sorgit dels acords de pau, territoris, ciutats, bens mobles i immobles que quedaven fora de les línies de partició de la Bòsnia assignada a l'autoproclamada Republika Srbska. Deu dies després, el 24 de desembre, es va obrir el trànsit de vehicles per la "ruta Sierra" que entra a Sarajevo directament per Ilitzda, sense haver de fer la perillosa volta per la muntanya Igman. Jo acompanyava com a xofer de re

EL MEU 25 DE JULIOL DE 1992

Música del dia: Fanfàrria Maragall - Carles Santos Aquella nit quasi no havia dormit, inquiet per la barreja de nervis, emoció, responsabilitat, curiositat i ganes de saber com acabaria tot. El nostre equip de regidors -Stage Managers segons els crèdits del llibre sobre de les cerimònies olímpiques-, la Cristina Sánchez, la Maria Barahona, en Joan Peris, un altre regidor que lamentablement he oblidat el seu nom, i jo, teníem una gran, diria que immensa, responsabilitat al davant. Probablement la mateixa que, si fa no fa, tenien una vintena més de regidors/es que, repartits entre l’Estadi Olímpic, i altres dos espais des d’on enviarien a l’espai escènic, el propi estadi de Montjuïc, a milers de participants voluntaris a la Cerimònia d’Obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona 92. El nostre equip, els del Palau Sant Jordi, teníem la responsabilitat d’acomodar els 9.356 atletes (6.652 homes i 2.704 dones) de 169 comitès nacionals, a les graderies del Palau Sant Jordi, cridar-los quan fos e

LA PISSARRA DE RIUDEBITLLES

LA PISSARRA "La Pissarra" va ser durant la tardor de 1990 i l'hivern de 1991, un element clau en la vida de Riudebitlles. La tàpia pintada de blanc que segellava les entrades del que havia estat Ca la Paions, al carrer major cantonada amb el carrer de l'estanc, de Riudebitlles, es convertí durant uns mesos i gràcies a l'estupidesa del batlle del moment, Joan Llort, en un punt de llibertat d'expressió, en un joc d'intriga el qual va planar per sobre les converses de cafè, als bars o a les botigues i que, al capdavall va significar la derrota de l'alcalde i la desfeta del seu partit a les següents municipals que tingueren lloc a la primavera. La cosa havia començat a finals d'estiu quan al poble es vivia amb certa incomoditat i preocupació per part del veïnat, la canalització de gas pel mig del carrer Nou, autoritzat per l'ajuntament de manera bastant opaca i d'esquena a diversos sectors de la població, els de més edat, uns quants ecologist

XUPAQUÍ PAGALACAIXA, 1

FOTO Ricard Martínez a Jordi "Martins" Martínez (amb Gutiérrez y Mellado), Rosa Morata, Enric Cervera, Tito Lucchetti, Montse Calsapeu, Joan Cabo, Noli Rego (a la FOTO), i també a Albert Moya, Walter Cots, Cesc Albiol [1] Josep Parramon i Kike Miquel [2] Música d’entreacte: Tammuriata nera – Nuova Compagnia di Canto Popolare Després d’una llarga negociació amb l’Obra Social de la Caixa i gràcies al muntatge d’El rei Mico-micó (a la fotografia), considerat entre els més reeixits de les vuit o nou temporades del programa “La Caixa a les escoles”, la companyia de teatre infantil El Mentider, arribàrem a l’acord fe fer una gira per teatres i escoles de les Illes Balears i Pitiüses amb un espectacle anterior, El Mentider, de Carlo Goldoni. L’època escollida no podia ser millor, doncs les funcions començarien el 22 d’abril a Santa Eulària, Eivissa, del 2 al 17 de maig continuarien a Palma i diverses poblacions de Mallorca, i del 20 al 30 del mateix més finalitzarien a Maó, Es

PETLOVI POJE (Canten els galls)

Agost de 1995, Tuzla, Bòsnia i Herzegovina. Músicadel lloc: Petlovi Poje – Toma Zdravković A Cesc Orella, que va veure Sarajevo com jo la vaig veure. El carrer em recordava els carrers de les Tres Torres, quan encara la majoria d’edificis eren torres o bé algun descampat. Dues fileres de til·lers a les voreres em van fer pensar en el carrer d’Iradier, tocant ja a Sarrià, quan sortia d’escola al Costa i Llobera. La baixada suau menava a una plaça petita i arbrada. El poble restava en silenci. Més aviat semblava un poble mut. Ho contemplava a través del parabrises de la 8151, la Ford Trànsit llogada que havia fet el viatge amb mi. Un petit comboi de tres furgonetes havíem arribat a Vares procedents de Tuzla i des de Banovići a través d’una pista d’alta muntanya. Era capvespre, havíem fet una cinquantena de quilòmetres per pols i fang, anàvem bruts i estàvem exhausts. Preteníem passar el “Police time”, toc de queda de 21:00 a 06:00 h., a Vares. La totalitat dels edificis dels pocs ca

ELS ALTRES DIES

  Música per tu: First Time Ever I Saw Your Face – Roberta Flack    a Rosa Morata Ara arribaria a casa. Cansat i amb ganes de veure't. No per dir-nos res important, si no per constatar que encara hi som, com els altres dies. Ens besaríem de passada, i prepararíem junts el sopar explicant-nos coses nostres, entre riures i algun silenci afectuós. Faríem com qui es discuteix per rentar els plats després de sopar i, abans de parar la taula, ja hauríem viatjat fins a platges d'arena blanca viscudes a cavall de l'estiu i la tardor. Tot seria afany, i desig l'un de l'altre. I em perdria en el vol de la faldilla acampanada en girar-te. T'aturaria tant sols la meva abraçada. Fugiries amb els coberts cap a la taula i correria al teu darrere per encalçar-te. Soparíem comentant les notícies del que passa. I passaria que ens sabríem més a prop després de tantes tardes... En acabar de sopar, la meva mà reposaria entre les teves cuixes i reprendríem el joc inacabat de carícies

INCIDENT A TUZLA

Central tèrmica a tocar de Tuzla Música del lloc:  Sehidski Rastanak - Safet Isović A l’exterior de l’Studenski Dom, la poca visibilitat que permetia la boirina impregnava els carrers d’humitat freda. Quatre fanals seguien en peu pel capritx de la metralla i mantenien extenses zones de penombra que abraçaven els voltants de l’edifici per a estudiants on ens allotjàvem els components d’un comboi de Pallassos Sense Fronteres. Els de Kulturni Most, una ONG que ens vam inventar després del viatge, l’estiu anterior, a Tuzla, Bòsnia i Hercegovina, havíem aconseguit organitzar uns dies de Pallassos a les escoles municipals. Havia deixat  de nevar i feia fred de debò. Vaig pujar a la Ford Transit d’un salt entre el cruixir del glaç en trencar-se a les juntes de la porta. A dins, el meu propi baf entelava ets vidres de la furgoneta. Quan vaig decidir-me a treure’m el guant i girar la clau de contacte, el motor arrencà no sense fer-se pregar i el vehicle inicià la marxa enrere. El va deturar