MALLORCA 1 Em captiva l’estona que passo deixat anar sobre el sofà de plàstic barat i prop del taulell de recepció del vaixell que ha atracat a la terminal de Palma a les 6:05 del matí. El vestíbul s’omple parsimoniosament. La son cisellada en els rostres del passatge s’amuntega prop de les escales, esperant el senyal de sortida. Avancen, quasi imperceptiblement, com un exèrcit de “zombies” carregats de maletes, motxilles i un parell de gossos desorientats que miren amb desconfiança els espectres. Plana el rumor d’escasses converses entre monosíl·labs sorgits de gargamelles mig embussades, mentre que l’auxiliar de recepció, amb inèrcia absoluta, retorna a les seves caselles les claus de les cabines deixades damunt el taulell. Tret d’unes quantes famílies i d’un grup de motoristes, el gruix del passatge són camioners amb cara de son que acompleixen una vella compartida rutina, lliures de roba i d’equipatge. Molts d’ells calcen sabatilles d’estar per casa. Sobre el taulell un walki no