MALLORCA 1 Em captiva l’estona que passo deixat anar sobre el sofà de plàstic barat i prop del taulell de recepció del vaixell que ha atracat a la terminal de Palma a les 6:05 del matí. El vestíbul s’omple parsimoniosament. La son cisellada en els rostres del passatge s’amuntega prop de les escales, esperant el senyal de sortida. Avancen, quasi imperceptiblement, com un exèrcit de “zombies” carregats de maletes, motxilles i un parell de gossos desorientats que miren amb desconfiança els espectres. Plana el rumor d’escasses converses entre monosíl·labs sorgits de gargamelles mig embussades, mentre que l’auxiliar de recepció, amb inèrcia absoluta, retorna a les seves caselles les claus de les cabines deixades damunt el taulell. Tret d’unes quantes famílies i d’un grup de motoristes, el gruix del passatge són camioners amb cara de son que acompleixen una vella compartida rutina, lliures de roba i d’equipatge. Molts d’ells calcen sabatilles d’estar per casa. Sobre el taulell un walki no

  No hi ha Gimlet per a tothom – Cúpula Venus 1981, FOTO (desconegut) (amb Ricard Borràs i Lluís Vidal al piano) Música per a nosaltres:  Good Night - take10 SI guit take 5, RS '2018 – The Beatles Fa cosa d’un mes que vaig saber pel Ferran Toutain que havies mort. Un missatge breu i descarnat al Whatsapp i ja està. No m’ho vaig creure, no ho volia creure, no podia haver-te passat a tu. I encara et vaig enviar un missatge, “va tot bé?”. No gosava telefonar-te i no vas respondre al missatge, és clar. Poc després confirmava l’evidència. Com puc oblidar, Lluís, que ens coneguérem en un assaig de teatre on em dugué en Xavi Casado? Jo era el nou i tu el pianista. En un no res vam connectar tot parlant dels Beatles i al dia següent creàvem el primer tema per a un breu poema de l’obra. Com vols que no recordi les tardes que van seguir? A l’habitació fosca del piano, a casa teva, a Gràcia, tu acaronant les tecles i jo les cordes de la guitarra. Tu eres John i jo, George. I desgranàve

Julia (Lennon & McCartney) - A Girl Called Eddy Bona nit poesia, pantalons curts i cabells llargs, ressons de catedral. Bona nit Petit Príncep, solitari arpeig de Júlia, olor de pintura, fusta i fred. Bona nit carpa de circ amb domador d'infants. Bona nit xiclets de Valls, margarina Xirgu, l'abominable hombre de las nueve, cadavres exquisits i manifest Dadà. Bona nit Port Lligat i Salvador Dalí amb paper de plata. Bona nit, Naranjita. Bona nit despatx d'Aribau, aroma d'Imedio amb música francesa. Bona nit Erik Satie i les nits de Sants Joans. Angelito constipado cielo, messies salvatge. Bona nit fulls en blanc regalats a atònits vianants. Fundes de guitarra al Pastís, bona nit je ne regrette rien. A prendre a viure i oblidar velles costums.  J'ai perdu ma plumme dans le jardin de ma tante. Bona nit. Bona nit Gespa-Price, versos senzills tallats amb mètrica noble que potser seran cançó. Bona nit campaneta daurada, inacabades nits de clavells, berenats de matinada

Música per a l’ocasió: The Last Time - Wynston Marsalys & Eric Clapton a l'Arantza Faiges VILANOVA  El somni era d'aquells angoixants fets de suors, malestars i foscors absorbents.  Tenia calor. Els moviments bruscos de les extremitats    eren frenats pel llençol amarat que m'enfarfegava. L'angoixa per la impossibilitat de moure'm amb llibertat potser era la causant d’aquell ofec al qual es sumava el dolor agut que s’estenia i ara afectava tota l'esquena. Dominava una vaga consciència d’abandó. Però què abandonava? Una convulsió de la cama al buit, amortida per un embolic del llençol.  Aleshores aquella veu com d'algú que em parlés per damunt de l’ espatlla adolorida. De primer llunyana, impossible de retenir les paraules. La veu insistia i s'anà aclarint. A pesar del dolor i amb un darrer esforç titànic vaig aconseguir despertar-me, tot repetint les paraules de la veu. Has de telefonar a emergències! Corre! No perdis temps! Truca a urgènc