Passa al contingut principal

Entrades

S'estan mostrant les entrades amb l'etiqueta 1952 - 1959

PRIMERS RECORDS

Galeries Maldà els anys 60. FOTO manllevada a Cristina Portillo Macho Música del Temps: La rana – Los Xey La consciència del primer record se m’escapa, però hi ha tres o quatre seqüències d’imatges de quan devia tenir dos o tres anys que ballen i es fan fonedisses quan les recorro amb la pretensió de trobar-hi un ordre, si no cronològic, almenys lògic a seques. Com sempre, acabo sense treure’n  del tot l’entrellat, apartades per qualsevol altra qüestió que passi a ocupar la meva dispersió habitual. En un d’aquests records que pugnen per ser el primer, em trobo al menjador de la casa de Sant Pere, assegut en una trona de fusta que recordo perfectament, envoltat de pares i germans que semblen divertir-se d’allò més, sembla que a costa meva. Probablement succeeix després de sopar doncs el llum del menjador il·lumina la taula al voltant de la qual ens trobem. Em veig a mi mateix assegut dalt d’una trona, entossudit en fer passar un plàtan per un forat del braç de fusta, previst per fixar-h

LA BICICLETA I ELS REIS

Barcelona 1957 - FOTO Leopoldo Pomés Música del temps, ràdio: La rana - Los Xey   Algun aspecte desconcertant en els Reis d’aquell any em va fer sospitar. Jo tenia cinc anys i uns quants dies abans del 6 del gener de 1958, en un vespre fred de finals de novembre, en recollir-me a la sortida del Montessori, la mare em va portar a Can Sanromá, una botiga de bicicletes que hi havia al carrer Balmes quasi al xamfrà amb Aragó. Vam estar mirant una bona estona quina bicicleta "podia posar a la carta als Reis". Em vaig enamorar d'una bicicleta de carretera, amb canvis de plat i de pinyons, semblant a la de Sant Pere que havia passat de germà a germà fins a ser "la bici del Xavi", el més jove dels meus germans grans. La mare, que s'inclinava per una bicicleta vermella, llampant, a la meva mida i amb rodetes al darrere, em deixà clar que aquella era la que havia de descriure als Reis. Jo era un nen quiet i molt tímid - els que m’han conegut de més gran no em reconeix