Música per tu: First
Time Ever I Saw Your Face – Roberta Flack
a Rosa Morata
Ara arribaria a casa. Cansat i amb ganes de veure't. No per
dir-nos res important, si no per constatar que encara hi som, com els altres
dies. Ens besaríem de passada, i prepararíem junts el sopar explicant-nos coses
nostres, entre riures i algun silenci afectuós.
Faríem com qui es discuteix per rentar els plats després de
sopar i, abans de parar la taula, ja hauríem viatjat fins a platges d'arena
blanca viscudes a cavall de l'estiu i la tardor. Tot seria afany, i desig l'un
de l'altre. I em perdria en el vol de la faldilla acampanada en girar-te.
T'aturaria tant sols la meva abraçada. Fugiries amb els coberts cap a la taula
i correria al teu darrere per encalçar-te. Soparíem comentant les notícies del
que passa. I passaria que ens sabríem més a prop després de tantes tardes...
En acabar de sopar, la meva mà reposaria entre les teves
cuixes i reprendríem el joc inacabat de carícies i besades. Petits rituals quotidians
que ara manquen. Tot sembla més petit sense la teva llum i més fosc sense la
teva mirada. En va miro el mur on ens estimarem, els camins d'horabaixa, les
escales cap el port i la vida que s'escapa.
Sant Pere, març de 1991
Comentaris
La màgia dels silencies ,
De l'amor còmplice de l'amor...
Gràcies 🌹
Sí, es tracta d'amor. D'aquella mena d'amor que es troba a faltar...