MALLORCA 1 Em captiva l’estona que passo deixat anar sobre el sofà de plàstic barat i prop del taulell de recepció del vaixell que ha atracat a la terminal de Palma a les 6:05 del matí. El vestíbul s’omple parsimoniosament. La son cisellada en els rostres del passatge s’amuntega prop de les escales, esperant el senyal de sortida. Avancen, quasi imperceptiblement, com un exèrcit de “zombies” carregats de maletes, motxilles i un parell de gossos desorientats que miren amb desconfiança els espectres. Plana el rumor d’escasses converses entre monosíl·labs sorgits de gargamelles mig embussades, mentre que l’auxiliar de recepció, amb inèrcia absoluta, retorna a les seves caselles les claus de les cabines deixades damunt el taulell. Tret d’unes quantes famílies i d’un grup de motoristes, el gruix del passatge són camioners amb cara de son que acompleixen una vella compartida rutina, lliures de roba i d’equipatge. Molts d’ells calcen sabatilles d’estar per casa. Sobre el taulell un walki no

El pont de Sanski Most esfondrat (FOTO desconegut) Música d’amis i enemics: Kalashnjikov - Goran Bregović   Després d'haver començant les converses a Dayton per a restablir la pau a Bòsnia i Hercegovina, l'acord complet i formal era signat a París pels presidents Alija Izetbegović per Bòsnia, Franjo Tuđman per Croàcia i Slobodan Milošević per Sèbia, a París, el 14 de desembre de 1995. L'aplicació va ser immediata i va obligar als paramilitars serbo-bosnians, que procedien majoritàriament de l'exèrcit de l'antiga Iugoslàvia, a retornar al govern Bosnià sorgit dels acords de pau, territoris, ciutats, bens mobles i immobles que quedaven fora de les línies de partició de la Bòsnia assignada a l'autoproclamada Republika Srbska. Deu dies després, el 24 de desembre, es va obrir el trànsit de vehicles per la "ruta Sierra" que entra a Sarajevo directament per Ilitzda, sense haver de fer la perillosa volta per la muntanya Igman. Jo acompanyava com a xofer de re

D'esquerra a Dreta: l'Antonio, el Joan, el Marti, el Carlitus, el Quico i el Cesc  (FOTO: Ricard Martinez) Música per l'Omertà: Hoy vuelvo a los pastos (Música de los Alpes)  A Carles "Carlitus" Sabater, In Memóriam I de segon, ous, carn o botifarra. Vam escoltar divertits el que ens oferia la jove de la Fonda Can Marçal com a segon plat. Totes les nits passava el mateix. Tots els amics de La Vendetta demanàvem caldo de primer i preguntàvem tot seguit què hi havia de segon, com si no ho sabéssim! Ous, carn o botifarra. I és que ens agradava la noia i la manera d'atendre'ns en l'àmpli menjador, per nosaltres sols tret dels cap de setmana. Aquella era la darrera nit que passàvem a la fonda de les catorze que hi havíem estat. La generositat d'en Pep Anton Muñoz havia avançat els diners per pagar els dies de fonda a Rupit, en Boadella (sic!) ens havia cedit la cúpula dels Joglars de Pruit i en Joan Castells, del Teatrí d'Esparraguera, ens havia

  No hi ha Gimlet per a tothom – Cúpula Venus 1981, FOTO (desconegut) (amb Ricard Borràs i Lluís Vidal al piano) Música per a nosaltres:  Good Night - take10 SI guit take 5, RS '2018 – The Beatles Fa cosa d’un mes que vaig saber pel Ferran Toutain que havies mort. Un missatge breu i descarnat al Whatsapp i ja està. No m’ho vaig creure, no ho volia creure, no podia haver-te passat a tu. I encara et vaig enviar un missatge, “va tot bé?”. No gosava telefonar-te i no vas respondre al missatge, és clar. Poc després confirmava l’evidència. Com puc oblidar, Lluís, que ens coneguérem en un assaig de teatre on em dugué en Xavi Casado? Jo era el nou i tu el pianista. En un no res vam connectar tot parlant dels Beatles i al dia següent creàvem el primer tema per a un breu poema de l’obra. Com vols que no recordi les tardes que van seguir? A l’habitació fosca del piano, a casa teva, a Gràcia, tu acaronant les tecles i jo les cordes de la guitarra. Tu eres John i jo, George. I desgranàve