Música per tu: First Time Ever I Saw Your Face – Roberta Flack    a Rosa Morata Ara arribaria a casa. Cansat i amb ganes de veure't. No per dir-nos res important, si no per constatar que encara hi som, com els altres dies. Ens besaríem de passada, i prepararíem junts el sopar explicant-nos coses nostres, entre riures i algun silenci afectuós. Faríem com qui es discuteix per rentar els plats després de sopar i, abans de parar la taula, ja hauríem viatjat fins a platges d'arena blanca viscudes a cavall de l'estiu i la tardor. Tot seria afany, i desig l'un de l'altre. I em perdria en el vol de la faldilla acampanada en girar-te. T'aturaria tant sols la meva abraçada. Fugiries amb els coberts cap a la taula i correria al teu darrere per encalçar-te. Soparíem comentant les notícies del que passa. I passaria que ens sabríem més a prop després de tantes tardes... En acabar de sopar, la meva mà reposaria entre les teves cuixes i reprendríem el joc inacabat de carícies

Any 1983. Jo cercava un actor que pogués fer de Philip Marlowe a la segona part del muntatge de cabaret literari " Nohi ha Gimlet per a tothom ", que tant bona acollida de públic i de crítica havia rebut. Feia massa poc anys que havia mort el dictador i Barcelona encara no havia deixat del tot de ser una festa. La primera vegada havia sortit bé probablement degut a l’atzar... havia escrit, dirigit i interpretat el "Gimlet", però no volia temptar la sort amb l'espècie de continuació que s'intitulava "Porta'm flors al funeral". Em van passar pel cap diversos actors amics per fer el paper i cap no hi encaixava. Necessitava un actor amb pes, sòlid, que absorbís la llum i dominés l’escena. Una veu important amb una dicció impecable, però capaç d'emocionar per la proximitat i l'atenció al seu voltant. Calia algú compromès amb el món i amb la vida per poder mostrar la ràbia contra la injustícia, i alhora havia de ser un home sensible, si és qu