Les Toeses. La casa i el pati, amb el safareig a la dreta. FOTOS: Quico Romeu Música descoberta: I Saw Her Standing There – The Beatles A Montserrat Torrents, in memoriam. L'estiu del 63 estava essent per damunt de tot l'estiu amb les vacances més avorrides que recordava. L’única cosa que m’havia apartat de la monotonia per uns dies va ser descobrir “aquells que xisclen” i que, efectivament, els falsets tant aguts al final d’algunes estrofes que sorgien de l’altaveu del juke-box recentment instal·lat a la terrassa del Centro, resultaven una novetat sorprenent. No seria fins la tornada a l’escola que descobriria que els que xisclaven eren els Beatles. Els estius anteriors, durant el juliol, la família Camprubí s'instal·lava a la casa del vell molí de les Toesses, "les estoeses" en el parlar de Sant Pere, situat a un parell de kilòmetres del nucli urbà i que, com a bon molí, sobresortia prop del rec i d’una gran bassa, mig amagats sota l’ombra d’arbres més alts

Música del temps, toca-discs: Girl – The Beatles Situem-nos.  Deixava enrere l’estiu a darrers de setembre, quan els dies brillen i la llum daurada d’un sol gastat fa avançar el temps amb lentitud desesperant, a la inversa que les nostres voluntats d’aleshores. Cap al tard, quan el xisclar estereofònic de falciots i orenetes anunciava un capvespre mandrós darrere Clivilleres i el sol envermellia entre una foscor violeta i morada, assaboria el desconegut oferint-me hores i hores per somiar.. En ocasions a la falda de Sant Jeroni, ben ajaçat entre mates de fanal i romaní, en altres vagarejant pels voltants de l’antiga fàbrica del Valls a la part frondosa de la riera i freqüentment  encuriosit per un futur, barreja de nadal i setmana santa en blanc i negre. Sovint, també em trobava pensant en ella, un dia i un altre, i un tercer, i sempre en tecnicolor. Des de la festa major, el primer diumenge d’agost, que no havia gosat dirigir-li la paraula, més enllà dels jocs entre canalla i les

El Josep de cal Just, l'Amadeu de cal Correu i jo, a la paret del terrat de casa. Música del temps, ràdio:  A Swingin' Safari - Billy Vaughan Anàvem a caçar capgrossos a la riera. Les cames ens guiaven expertes, emblanquides per la pols del camí. El silenci dels horts, el parpelleig dels pàmpols a les vinyes, els ziu-zius eixordadors de les cigales als barrancs ens envoltaven en una d'aquelles  tardes llargues d’agost.  Eren quarts de sis de la tarda, i ja dúiem a les nostres esquenes sis setmanes ben bones de vacances. A aquelles alçades de l'estiu, l’amistat renovada cada any després de viure en mons separats a l’hivern ja havia quallat en les complicitats. L’Amadeu de cal Correu, un noi veí de la meva edat, i jo, ens trobàvem o anàvem a buscar a casa pel matí i la tarda, i encara a l’hora de prendre la fresca al carrer, després de sopar, tornàvem a trobar-nos amb la resta de la canalla del carrer. La Dolors de ca l'Escalfet, la Perrutxa i la Perrutxeta i la Roser