AL·LUFLIPO

D'esquerra a Dreta: l'Antonio, el Joan, el Marti, el Carlitus, el Quico i el Cesc 

(FOTO: Ricard Martinez)

Música per l'Omertà: Hoy vuelvo a los pastos (Música de los Alpes) 

A Carles "Carlitus" Sabater, In Memóriam

I de segon, ous, carn o botifarra.

Vam escoltar divertits el que ens oferia la jove de la Fonda Can Marçal com a segon plat. Totes les nits passava el mateix. Tots els amics de La Vendetta demanàvem caldo de primer i preguntàvem tot seguit què hi havia de segon, com si no ho sabéssim! Ous, carn o botifarra. I és que ens agradava la noia i la manera d'atendre'ns en l'àmpli menjador, per nosaltres sols tret dels cap de setmana.

Aquella era la darrera nit que passàvem a la fonda de les catorze que hi havíem estat. La generositat d'en Pep Anton Muñoz havia avançat els diners per pagar els dies de fonda a Rupit, en Boadella (sic!) ens havia cedit la cúpula dels Joglars de Pruit i en Joan Castells, del Teatrí d'Esparraguera, ens havia facilitat la vella Mercedes 508D. Tot era deixat, cedit, o a compte de les recaudacions de l'espectacle que estrenariem al cap de tres dies al Regina.

Érem feliços perquè ens agradava l'espectacle que havíem enllestit gràcies a l'ajuda dels amics, i un ambient especial, quasi màgic, endressava les nostres emocions aquella nit. Ens sentíem privilegiats d'haver aconseguit tancar un espectacle sense invertir-hi gairebé ni un duro, però també per l'aposta innovadora, gamberra i furiosa que significava tota l'aventura. Érem tant sols sis amics a punt d'estrenar un epsctacle que tots sentíem nostre ja que l'havíem aixecat entre tots. Carles "Carlitus" Sabater, Cesc Albiol, Joan Cabo, Antonio "Vendetta" Rodríguez, Jordi "Marti" Martínez, director, i jo mateix. Aquells dies a Rupit i Pruit, no només havien estat claus per acabar d'endegar l'espectacle, si no que havien consolidat les nostres amistats i, coneixent-nos, havíem de celebrar el darrer assaig general abans de l'estrena, dos dies després.

Vam decidir sortir a la nit de les Guilleries a fumar uns petes per celebrar-ho sense molestar els propietaris de la fonda. Començava un novembre gèlid i vam endinsar-nos ben abrigats en el fred i la penombra d'un Rupit buit i solitari, tot buscant un lloc apartat on fumar sense que les nostre veus ressonessin en el silènci de la mitja nit. I vam trobar un petit pujol des del qual es dominava tot el poble. Al cap d'una estona, després d'haver fumat, animats per l'euforia de l'haixix, ens vam ajeure uns instats sobre la gespa glaçada. I vam restar silenciosos uns minuts, aclaparats per l'espectacle que s'obria davant els nostres ulls, cel amunt i nit enllà. Una lluna creixent d'una pal·lidesa rutilant treia el cap indecisa per la banda del Collsacabra, i la resta de la cupúla celestial, d'un negre absolut i pigallada de milers d'estrelles i constel·lacions que ens parpellejaven només a nosaltres.

Algú trencà el silenci. Flipant! Després un altre. Al·lucino! No teníem paraules per descriure la simbiosi entre l'espectacle que se'ns oferia, la màgia del moment, la il·lusió per "Omertà", el nostre espectacle, l'amistat que ens recorria a flor de pell. Al cap d'una estona de silenci, en Carlitus, ho va resumir tot. Jo, és que al·luflipo!!! Va fer fortuna l'expressió, i també va decidir el moment de tornar a la fonda, doncs el fred havia anat fent la seva feina.

Guardo un record viu d'aquell moment, com quasi d'èxtasi, de felicitat modesta però completa. Una colla d'amics il·lusionats per la proximitat de l'estrena i l'univers que semblava agombolar-nos i empènye'ns cap a fites fabuloses. Després vam baixar a la terra, l'estrena va ser un èxit de públic al Regina i amb divisió d'opinions de la crítica que, com sovint, demostraren tenir una concepció teatral massa rígida, poc imaginativa i en absolut experimentada. Però aquells moments brillants, suspesos en la nit i aïllats de tot, retornen cada vegada que escolto Boig per tu. I és que sempre he estat convençut que aquella nit va formar part de l'inspiració que va portar a en Carlitus a escriure la cançó.

En la terra humida escric

Nena estic boig per tu,

Em passo els dies

Esperant la nit.

Com et puc estimar

Si de mi estàs tan lluny;

Servil i acabat

Boig per tu.

(SAU - Boig per tu)

I és que jo al·luflipo.