Música per a l’ocasió: The Last Time - Wynston Marsalys & Eric Clapton
a l'Arantza Faiges
VILANOVA
El somni era d'aquells angoixants fets de suors, malestars i
foscors absorbents.
Tenia calor. Els moviments bruscos de les extremitats eren frenats pel llençol amarat que m'enfarfegava.
L'angoixa per la impossibilitat de moure'm amb llibertat potser era la causant
d’aquell ofec al qual es sumava el dolor agut que s’estenia i ara afectava tota
l'esquena. Dominava una vaga consciència d’abandó. Però què abandonava? Una convulsió
de la cama al buit, amortida per un embolic del llençol.
Aleshores aquella veu com d'algú que em parlés per damunt de
l’ espatlla adolorida. De primer llunyana, impossible de retenir les paraules. La
veu insistia i s'anà aclarint. A pesar del dolor i amb un darrer esforç titànic
vaig aconseguir despertar-me, tot repetint les paraules de la veu.
Has de telefonar a emergències! Corre! No perdis temps!
Truca a urgències!
Vaig mirar el rellotge sobre la tauleta de nit i passaven dos
minuts de dos quarts de cinc de la tarda.
LONDON
Sabia que estava somniant doncs mai no acabava de perdre la
consciència del que l'envoltava. Però era un somni agradable. Passejava pel
conjunt de tons de verd dels camps ondulats del Lancashire. Avançava per
un camí envoltat de parets baixes fetes d'arbustos. Alguns arbres aquí i allà esquitxaven
el paisatge, talment els hagués posat el bon gust d'un decorador d'interiors.
Sentia la brisa de la primavera al rostre i olorava
profundament, ulls clucs, el perfum del fenc i l'ordi quan li cridà l'atenció
un manyoc de roba sota d'uns arbres que semblaven bordejar un rierol. S'hi
apropà encuriosida, camp a través. A mida que s'apropava anà descobrint algú
que, arraulit, semblava dormitar a l'ombra d'un salze.
Quan arribà prop
del cos, li cridà
l'atenció la seva immobilitat. S'hi apropà
amb una certa prudència
sabent del cert que es trobava davant d'un mort. Li tocà l'espatlla dreta, però no li calgué bellugar-lo per saber perfectament de qui es
tractava. Volia ajudar i el son li ho impedia. El desassossec fou tant real,
que es despertà esglaiada.
S’assegué al llit sorpresa d’haver somnia amb l'antic
professor de teatre. Havien compartit una certa complicitat i no li donà més importància
doncs pensava, no sabia d’on ho havia tret, que si se somnia amb la mort d'algú, en
realitat se li està allargant la vida. Mirà el despertador i veié que eren les
16:32. A l'equip de música hi sonava Norwegian Wood, una de les seves cançons preferides dels Beatles. S'aixeca i, encara pensarosa, anà cap a la cuina a preparar-se un te que
la tragués de la migdiada. A través de la finestra entraven els colors reflectits de l'arc de Sant Matí.
INFORME D'INCIDÈNCIES, TELÈFON D'EMERGÈNCIES
Subjecte: Home caucàsic de 61 anys.
Població: Vilanova
i la Geltrú
Símptomes: Dolor agut a
l'esquena i opressió
pectoral. Dificultat de ventilació.
Derivació: A metge
de guàrdia.
Diagnòstic: Codi IAM
(Infart Agut de Miocardi)
Mesures: Ambulància i trasllat a quiròfan - Bellvitge.
Teràpia: Cateterisme
amb implantació d'Stent metàl·lic.
Evolució: Favorable. Posterior trasllat a Vigilància Intensiva.
Comentaris