Barcelona 1957 - FOTO Leopoldo Pomés Música del temps, ràdio: La rana - Los Xey   Algun aspecte desconcertant en els Reis d’aquell any em va fer sospitar. Jo tenia cinc anys i uns quants dies abans del 6 del gener de 1958, en un vespre fred de finals de novembre, en recollir-me a la sortida del Montessori, la mare em va portar a Can Sanromá, una botiga de bicicletes que hi havia al carrer Balmes quasi al xamfrà amb Aragó. Vam estar mirant una bona estona quina bicicleta "podia posar a la carta als Reis". Em vaig enamorar d'una bicicleta de carretera, amb canvis de plat i de pinyons, semblant a la de Sant Pere que havia passat de germà a germà fins a ser "la bici del Xavi", el més jove dels meus germans grans. La mare, que s'inclinava per una bicicleta vermella, llampant, a la meva mida i amb rodetes al darrere, em deixà clar que aquella era la que havia de descriure als Reis. Jo era un nen quiet i molt tímid - els que m’han conegut de més gran no em reconeix

El Josep de cal Just, l'Amadeu de cal Correu i jo, a la paret del terrat de casa. Música del temps, ràdio:  A Swingin' Safari - Billy Vaughan Anàvem a caçar capgrossos a la riera. Les cames ens guiaven expertes, emblanquides per la pols del camí. El silenci dels horts, el parpelleig dels pàmpols a les vinyes, els ziu-zius eixordadors de les cigales als barrancs ens envoltaven en una d'aquelles  tardes llargues d’agost.  Eren quarts de sis de la tarda, i ja dúiem a les nostres esquenes sis setmanes ben bones de vacances. A aquelles alçades de l'estiu, l’amistat renovada cada any després de viure en mons separats a l’hivern ja havia quallat en les complicitats. L’Amadeu de cal Correu, un noi veí de la meva edat, i jo, ens trobàvem o anàvem a buscar a casa pel matí i la tarda, i encara a l’hora de prendre la fresca al carrer, després de sopar, tornàvem a trobar-nos amb la resta de la canalla del carrer. La Dolors de ca l'Escalfet, la Perrutxa i la Perrutxeta i la Roser