El Josep de cal Just, l'Amadeu de cal Correu i jo, a la paret del terrat de casa. Música del temps, ràdio:  A Swingin' Safari - Billy Vaughan Anàvem a caçar capgrossos a la riera. Les cames ens guiaven expertes, emblanquides per la pols del camí. El silenci dels horts, el parpelleig dels pàmpols a les vinyes, els ziu-zius eixordadors de les cigales als barrancs ens envoltaven en una d'aquelles  tardes llargues d’agost.  Eren quarts de sis de la tarda, i ja dúiem a les nostres esquenes sis setmanes ben bones de vacances. A aquelles alçades de l'estiu, l’amistat renovada cada any després de viure en mons separats a l’hivern ja havia quallat en les complicitats. L’Amadeu de cal Correu, un noi veí de la meva edat, i jo, ens trobàvem o anàvem a buscar a casa pel matí i la tarda, i encara a l’hora de prendre la fresca al carrer, després de sopar, tornàvem a trobar-nos amb la resta de la canalla del carrer. La Dolors de ca l'Escalfet, la Perrutxa i la Perrutxeta i la Roser