Any 1983.
Jo cercava un actor que pogués fer de Philip Marlowe a la
segona part del muntatge de cabaret literari "Nohi ha Gimlet per a tothom", que tant bona acollida de públic i de
crítica havia rebut. Feia massa poc anys que havia mort el dictador i Barcelona
encara no havia deixat del tot de ser una festa.
La primera vegada havia sortit bé probablement degut a l’atzar...
havia escrit, dirigit i interpretat el "Gimlet", però no volia
temptar la sort amb l'espècie de continuació que s'intitulava "Porta'm
flors al funeral".
Em van passar pel cap diversos actors amics per fer el paper
i cap no hi encaixava. Necessitava un actor amb pes, sòlid, que absorbís la
llum i dominés l’escena. Una veu important amb una dicció impecable, però capaç
d'emocionar per la proximitat i l'atenció al seu voltant. Calia algú compromès
amb el món i amb la vida per poder mostrar la ràbia contra la injustícia, i
alhora havia de ser un home sensible, si és que n'existien encara, per tal que
aquella ràbia fos continguda, creïble, eficaç i colpidora. Demanava també un
home guapo, que resultés atractiu. El seu paper era el de detectiu privat i, és
clar... tothom sabem com són els mites. També havia de ser un actor honest que
procurés al personatge la força de la línia recta, definida, tensada. Finalment,
no oblidant que era una comèdia, volia un actor intel·ligent que sabés riure i
fer riure.
Algú em va recomanar un actor, recentment tornat de París, on havia viscut el maig de 1968, pocs anys més gran que jo, que s'estrenava en el seu retorn als escenaris catalans en un espectacle del Teatro Fronterizo de Sanchís Sinistierra: "El gran circo de Oklahoma", em sembla.
Així doncs, vaig anar a la sala de l'antic Institut del
Teatre, al carrer més baix de Sant Pere, disposat a prendre notes. Va sortir
una jove actriu, Mercè Arànega, a la qual desconeixia en aquells dies, i de
seguida ja vas sortir tu, Jordi. El paper on vaig escriure les notes, sempre
més l'he guardat. No sé ben bé perquè....
Potser perquè el projecte mai no es va dur a terme, tot i el
teu entusiasme. Potser perquè sempre més que ens hem trobat m'has parlat amb
orgull d'aquell personatge que mai no vas interpretar. La darrera vegada, fa
pocs mesos, quan arribares en un taxi ajudant-te de crosses doncs ja et costava
caminar, en un acte de dignificació dels afusellats del Camp de la Bota en què
participàrem. Vaig recordar que mai no havies donat l'esquena a la gent
desvalguda, vençuda, exclosa i tu em contestares, amb ironia.... "sí, però
el Marlowe el farem o no?". Va ser la darrera vegada que et vaig veure,
quan et vaig acomiadar en el taxi que et tornava a casa.
El cas és que aquell foli quadriculat, amb una fina línia
vermella vertical a la dreta de la pàgina com en un llibre de "debe"
i "haber", el tinc aquí al davant. Subratllat i amb molt bona lletra el
títol de l’obra, Porta'm flors al funeral.
Al final de la pàgina unes majúscules vigoroses escrites d’una
revolada i amb doble subratllat hi trobo escrit:
SÒLID, PARLA BÉ, BONA VEU,
COMPROMÈS, GUAPO, HONEST...
L'HE TROBAT!
Que t'acompanyin els estels, company i amic, i que no faltin les meves flors al teu funeral. Bon viatge.
Vilanova i la Geltrú 2011.
Comentaris