Estació Marítima,
Maó, 1986
a Joan Cabo.
Música del temps, walkies: Walk of Life – Dire Straits
Vaig sortir a coberta per rebre l'aire fresc del matí. El
tímid sol urbà maldava per fer-se veure enmig de la boirina ombrejada per fums
de xemeneies invisibles que dominava Barcelona a punta de dia. S’imposava amb
mandra profunda a la quotidianitat suspesa les darreres setmanes.
L’evidenciaven el monument a Colom, les torres de l'aeri o qualsevol de les
edificacions tristes del port presidides pel massís de Montjuïc, el castell i
el cementiri.
-
Final de trajecte a la ciutat dels morts, vaig
rondinejar.
Davant meu lliscaven en un el mar gris verdós, tacat amb extenses
llunes ataronjades, restes del rovell dels vaixells, els reflexos d’habitants,
carrers i places. Contrastaven amb la saturació de colors i l'esclat de
llibertat que retenia rere les parpelles, encara enlluernades per l’esplendor
de Menorca, deixada enrere feia tan sols unes hores. Sonà la sirena del vaixell
com una sentència en ferm. Quin poc ànim deixar la vida per retornar al món!
Deslligava amb desgana la corda que fixava la moto al buc,
quan una esgarrifança em recorregué l'esquena en parar esment de les restes de
pols rogenca en els racons oliosos del motor. Terra traginada des dels camins recorreguts.
Una ullada als peus amb avarques i a la morenor que ja semblava esvair-se, em
va regalar encara l’emoció d’un nus al ventre. L’engany era real i els detalls precisos,
tant, que m’apareixia fregar el mecanisme del temps, del teletransport , d’una comprensió
absoluta de no-sabia-ben-be-el-què.
-
És clar! És així, és això.... Fascinat, m’aproximava
a la revelació.
Desxifrava un codi nou. Un forat en el temps a l’abast de la
mà. Una lucidesa inconcreta que s’obria pas enmig de la foscor. Concentrat, observava
el fenomen a través de les taques de rovell d’un dels reblons de la planxa del
vaixell. La corda balancejava, penjada de la meva mà i jo immòbil. Per fi el
desconegut! El salt al buit sense horitzó... Tot. Tot!
- Enga, que no tengo tó er dia! El crit del mariner em va despertar.
Mai més he pogut recuperar el fil...
Comentaris