Passa al contingut principal

... QUE NO TENGO TÓ ER DIA!

Estació Marítima, Maó, 1986

a Joan Cabo.

Música del temps, walkies: Walk of Life – Dire Straits

 

Vaig sortir a coberta per rebre l'aire fresc del matí. El tímid sol urbà maldava per fer-se veure enmig de la boirina ombrejada per fums de xemeneies invisibles que dominava Barcelona a punta de dia. S’imposava amb mandra profunda a la quotidianitat suspesa les darreres setmanes. L’evidenciaven el monument a Colom, les torres de l'aeri o qualsevol de les edificacions tristes del port presidides pel massís de Montjuïc, el castell i el cementiri.

-      Final de trajecte a la ciutat dels morts, vaig rondinejar.

Davant meu lliscaven en un el mar gris verdós, tacat amb extenses llunes ataronjades, restes del rovell dels vaixells, els reflexos d’habitants, carrers i places. Contrastaven amb la saturació de colors i l'esclat de llibertat que retenia rere les parpelles, encara enlluernades per l’esplendor de Menorca, deixada enrere feia tan sols unes hores. Sonà la sirena del vaixell com una sentència en ferm. Quin poc ànim deixar la vida per retornar al món!

Deslligava amb desgana la corda que fixava la moto al buc, quan una esgarrifança em recorregué l'esquena en parar esment de les restes de pols rogenca en els racons oliosos del motor. Terra traginada des dels camins recorreguts. Una ullada als peus amb avarques i a la morenor que ja semblava esvair-se, em va regalar encara l’emoció d’un nus al ventre. L’engany era real i els detalls precisos, tant, que m’apareixia fregar el mecanisme del temps, del teletransport , d’una comprensió absoluta de no-sabia-ben-be-el-què.

-      És clar! És així, és això.... Fascinat, m’aproximava a la revelació.

Desxifrava un codi nou. Un forat en el temps a l’abast de la mà. Una lucidesa inconcreta que s’obria pas enmig de la foscor. Concentrat, observava el fenomen a través de les taques de rovell d’un dels reblons de la planxa del vaixell. La corda balancejava, penjada de la meva mà i jo immòbil. Per fi el desconegut! El salt al buit sense horitzó... Tot. Tot!

-      Enga, que no tengo tó er dia! El crit del mariner em va despertar.

    Mai més he pogut recuperar el fil...

Comentaris