Tren a l’estació de Ripoll (1970) A la que fou la meva família Música del temps: All Right Now - Free Encarava els 18 anys, faltaven escassament dos mesos pel meu aniversari i el món s’acabava just sota dels peus. Feia un any havia estat expulsat dels escoltes, injustament, tot s'ha de dir. El teatre, que m'havia enlluernat dos anys abans amb un Juli Cèsar que em va captivar, després de les experiències amb en Josep Anton Codina i en Mario Gas, no m'oferia cap possibilitat, de moment. Feia dos anys que estava encallat en el quart de batxillerat i la revàlida, venjança d'un maleit professor de Formación del Espíritu Nacional, i falangista naturalment, de qui havia fet burla a classe. Havia perdut el contacte diari amb els companys de classe, els quals havien passat de curs i, com a conseqüència, tenia uns nous companys gairebé desconeguts. Em sentia a recer, però, quan estava al pis de la Malel i l'Artur Alemany, amb la Carme Boet, amb qui finalment "sort