Any 1983. Jo cercava un actor que pogués fer de Philip Marlowe a la segona part del muntatge de cabaret literari " Nohi ha Gimlet per a tothom ", que tant bona acollida de públic i de crítica havia rebut. Feia massa poc anys que havia mort el dictador i Barcelona encara no havia deixat del tot de ser una festa. La primera vegada havia sortit bé probablement degut a l’atzar... havia escrit, dirigit i interpretat el "Gimlet", però no volia temptar la sort amb l'espècie de continuació que s'intitulava "Porta'm flors al funeral". Em van passar pel cap diversos actors amics per fer el paper i cap no hi encaixava. Necessitava un actor amb pes, sòlid, que absorbís la llum i dominés l’escena. Una veu important amb una dicció impecable, però capaç d'emocionar per la proximitat i l'atenció al seu voltant. Calia algú compromès amb el món i amb la vida per poder mostrar la ràbia contra la injustícia, i alhora havia de ser un home sensible, si és qu